dilluns, 8 d’octubre del 2012

Som-hi


Poesia sense sentit (o potser sí)



M’ensumo
a la suma del som-hi.
Som-hi!
A la suma del som-hi.
Som-hi!

M’encimo
a la cima del cim-ho.
Sim-ho!
A la cima del cim-ho.
Sim-ho!

Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.

M’ensajo
a la soja del som-ho.
Sóc jo!
A la soja del som-ho.
Sóc jo!

T’engego
i mentrestant m’ennuego.
Engega’m!
I mentrestant m’ennuego.
Engega’m!

Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.

T’atonto
i les tardes són tantes.
T’onto!
I les tardes són tantes.
T’onto.

Ja m’esborres
amb la meva poesia.
T’avorries!
Amb la meva poesia.
T’avorries!

Veja’m
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.


(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada