Poesia sense sentit (o potser sí)
M’ensumo
a la suma del som-hi.
Som-hi!
A la suma del som-hi.
Som-hi!
M’encimo
a la cima del cim-ho.
Sim-ho!
A la cima del cim-ho.
Sim-ho!
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
M’ensajo
a la soja del som-ho.
Sóc jo!
A la soja del som-ho.
Sóc jo!
T’engego
i mentrestant m’ennuego.
Engega’m!
I mentrestant m’ennuego.
Engega’m!
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
T’atonto
i les tardes són tantes.
T’onto!
I les tardes són tantes.
T’onto.
Ja m’esborres
amb la meva poesia.
T’avorries!
Amb la meva poesia.
T’avorries!
Veja’m
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada