L'espai

Voldria sentir-te encara més a prop.

Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.

Voldria que fóssim encara menys que u,

però tu parles d’espai, tu dius que vols espai.

Em voldria llevar molt més a prop teu.

Tu dius que tens calor i torticolis i tot.

L’espai, l’espai, l’espai,

te’l pintaré amb esprai.

Voldria que fóssim encara menys que u.

Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.

Em voldria llevar molt més a prop teu.

Tu dius que n’estàs farta, de dormir a la punta del llit.

Em voldria llevar molt més a prop teu.

Tu dius que tens calor i torticolis i tot.

L’espai, l’espai, l’espai,

te’l pintaré amb esprai.

He pintat el teu espai

de colorins estranys.

N’he esborrat tots els confins

i sempre seran meus, els teus matins.

L’espai, l’espai, l’espai,

te’l pintaré amb esprai.



(Música: Ferran Miquel - Lletres: Janot Vila)