Nits de plors,
nits de renecs.
Anit també vam fer un concert,
amb el petit que així cridava,
desesperat com un gegant
a qui han pres el seu turbant.
Nits de plors,
nits de renecs.
Fins que està als braços
es queda quiet,
però quan creus que s’ha acabat
i que has fet tot el que es pot,
es posa a fer el marranot.
Nits de plors,
nits de renecs.
També he provat
d’adormir-lo amb mi
en el meu llit,
els dos juntets.
Ell renega com mil gossets.
Nits de plors,
nits de renecs.
Porto tres nits sense dormir.
Estic histèric com un pernil
que ha descobert
haver sigut porc
quan va tenir el dia feliç.
Nits de plors,
nits de gemecs.
Nits de plors,
nits de gemecs.
La mare horrible dels meus veïns,
la mare horrible que els va crear,
si us plau avui
no et posis a cridar.
Sergi i Pep! Sergi i Pep!
Pep i Sergi! Sergi i Pep!
Aquesta bruixa, si me’l desperta,
tastarà avui la meva escopeta.
Però deixem de banda aquella pesada de la mare dels meus veïns Sergi i Pep,
perquè aquella nit no va tenir res a veure amb el que va passar,
perquè heu de saber que portàvem moltes moltes nits fent
Nits de plors,
nits de gemecs.
Potser avui ho aconseguirem.
Ja l’he posat al seu llitet
i s’hi ha quedat ben clapadet.
Oh sant Antoni meu beneït.
Nits de plors,
nits de gemecs.
El meu miracle s’ha complert,
en el teu dia, oh bon sant meu!
El meu angelet petit
en el seu llit s’ha adormit.
Nits de plors,
nits de gemecs.
Ja sento el cos enfonsar-se al llit,
estic gaudint! Estic gaudint!
Com mil socs jo dormiré.
Nits de plors,
nits de gemecs.
Què collons és aquest soroll,
que des de lluny així s’apropa.
Com de tambors, cants i plors...
És sant Antoni en processó!
Nits de plors,
nits de gemecs.
Collons collons,
si és el meu sant
que em ve a torturar!
En processó enguany passarà
just per sota el meu portal.
Nits de plors,
nits de gemecs.
El nen petit està despert.
La processó estrepitosa.
La meva ràbia ho és també.
Aquest cop sí: em venjaré!
Aquest cop sí: em venjaré!
En el terrat em poso,
i l’escopeta així apunta.
En lloc de la mare d’en Pep i en Sergi,
el sant Antoni que mataré.
El veig, el sant, que així s’abat,
en el ple pit ja li ha arribat
la meva bala d’escopeta
que venja els plors d’un nen i un pare.
La multitud s’ha despertat.
El sant al terra ha caigut.
Plors i gemecs, plors i gemecs!
Del pit del sant surt tanta sang!
Del pit del sant surt tanta sang!
La multitud s’ha agenollat.
És un miracle! És un miracle!
Sant Antoni venerat,
el meu nen m’has despertat.
Des de dalt del meu terrat
en el teu pit t’he disparat.
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)