dijous, 14 de novembre del 2013
dijous, 9 de maig del 2013
Bandcamp
Podeu escoltar les cançons aquí:
http://massimoatac.bandcamp.com/
Els Massimo Atac som en Massimo Tinnirello, en Ferran Miquel, en Marc Torrent, en Jordi Gavarrós i en Janot Vila.
Els Massimo Atac som en Massimo Tinnirello, en Ferran Miquel, en Marc Torrent, en Jordi Gavarrós i en Janot Vila.
dilluns, 8 d’octubre del 2012
Llicència Creative Commons Massimo Atac
Tots els drets dels textos publicats en aquest bloc i de les músiques produïdes per Massimo Atac estan protegides per llicència Creative Commons.
Podeu fer servir tot el material, però sense fer-ne ús comercial.
No el podeu modificar ni, evidentment, dir que és vostre.
Sant Antoni
Nits de plors,
nits de renecs.
Anit també vam fer un concert,
amb el petit que així cridava,
desesperat com un gegant
a qui han pres el seu turbant.
Nits de plors,
nits de renecs.
Fins que està als braços
es queda quiet,
però quan creus que s’ha acabat
i que has fet tot el que es pot,
es posa a fer el marranot.
Nits de plors,
nits de renecs.
També he provat
d’adormir-lo amb mi
en el meu llit,
els dos juntets.
Ell renega com mil gossets.
Nits de plors,
nits de renecs.
Porto tres nits sense dormir.
Estic histèric com un pernil
que ha descobert
haver sigut porc
quan va tenir el dia feliç.
Nits de plors,
nits de gemecs.
Nits de plors,
nits de gemecs.
La mare horrible dels meus veïns,
la mare horrible que els va crear,
si us plau avui
no et posis a cridar.
Sergi i Pep! Sergi i Pep!
Pep i Sergi! Sergi i Pep!
Aquesta bruixa, si me’l desperta,
tastarà avui la meva escopeta.
Però deixem de banda aquella pesada de la mare dels meus veïns Sergi i Pep,
perquè aquella nit no va tenir res a veure amb el que va passar,
perquè heu de saber que portàvem moltes moltes nits fent
Nits de plors,
nits de gemecs.
Potser avui ho aconseguirem.
Ja l’he posat al seu llitet
i s’hi ha quedat ben clapadet.
Oh sant Antoni meu beneït.
Nits de plors,
nits de gemecs.
El meu miracle s’ha complert,
en el teu dia, oh bon sant meu!
El meu angelet petit
en el seu llit s’ha adormit.
Nits de plors,
nits de gemecs.
Ja sento el cos enfonsar-se al llit,
estic gaudint! Estic gaudint!
Com mil socs jo dormiré.
Nits de plors,
nits de gemecs.
Què collons és aquest soroll,
que des de lluny així s’apropa.
Com de tambors, cants i plors...
És sant Antoni en processó!
Nits de plors,
nits de gemecs.
Collons collons,
si és el meu sant
que em ve a torturar!
En processó enguany passarà
just per sota el meu portal.
Nits de plors,
nits de gemecs.
El nen petit està despert.
La processó estrepitosa.
La meva ràbia ho és també.
Aquest cop sí: em venjaré!
Aquest cop sí: em venjaré!
En el terrat em poso,
i l’escopeta així apunta.
En lloc de la mare d’en Pep i en Sergi,
el sant Antoni que mataré.
El veig, el sant, que així s’abat,
en el ple pit ja li ha arribat
la meva bala d’escopeta
que venja els plors d’un nen i un pare.
La multitud s’ha despertat.
El sant al terra ha caigut.
Plors i gemecs, plors i gemecs!
Del pit del sant surt tanta sang!
Del pit del sant surt tanta sang!
La multitud s’ha agenollat.
És un miracle! És un miracle!
Sant Antoni venerat,
el meu nen m’has despertat.
Des de dalt del meu terrat
en el teu pit t’he disparat.
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
L'espai
Voldria sentir-te encara més a prop.
Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.
Voldria que fóssim encara menys que u,
però tu parles d’espai, tu dius que vols espai.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que tens calor i torticolis i tot.
L’espai, l’espai, l’espai,
te’l pintaré amb esprai.
Voldria que fóssim encara menys que u.
Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que n’estàs farta, de dormir a la punta del llit.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que tens calor i torticolis i tot.
L’espai, l’espai, l’espai,
te’l pintaré amb esprai.
He pintat el teu espai
de colorins estranys.
N’he esborrat tots els confins
i sempre seran meus, els teus matins.
L’espai, l’espai, l’espai,
te’l pintaré amb esprai.
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Janot Vila)
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Janot Vila)
Som-hi
Poesia sense sentit (o potser sí)
M’ensumo
a la suma del som-hi.
Som-hi!
A la suma del som-hi.
Som-hi!
M’encimo
a la cima del cim-ho.
Sim-ho!
A la cima del cim-ho.
Sim-ho!
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
M’ensajo
a la soja del som-ho.
Sóc jo!
A la soja del som-ho.
Sóc jo!
T’engego
i mentrestant m’ennuego.
Engega’m!
I mentrestant m’ennuego.
Engega’m!
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
T’atonto
i les tardes són tantes.
T’onto!
I les tardes són tantes.
T’onto.
Ja m’esborres
amb la meva poesia.
T’avorries!
Amb la meva poesia.
T’avorries!
Veja’m
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
Veja’m!
I mentrestant tarantejo.
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
L'herba del veí (cançó universionalística)
L’herba del veí és sempre la més lletja!
Ho dic mentre en un pou
em lliga una corretja,
de la qual el meu coll
patint moltíssim penja.
Ho crido a plena veu:
la vostra herba és lletja!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
L’herba del meu poble, suau i rica i verda,
quan els ulls la miren
al cor s’hi fa una esquerda,
mentre guaitant la vostra
els ulls meus vaig perdre.
Això us ho he de dir:
la vostra herba és merda!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
Penso en la meva pàtria i així l’alè se’m para,
abraço la família
i abans de tots la mare.
I ara que estic morint
un crit em surt encara:
l’herba del veí
és mala, lletja i rara!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
L’herba del veí és sempre la més lletja!
Ho dic mentre en un pou
em lliga una corretja,
de la qual el meu coll
patint moltíssim penja.
Ho crido a plena veu:
la vostra herba és lletja!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)