L’herba del veí és sempre la més lletja!
Ho dic mentre en un pou
em lliga una corretja,
de la qual el meu coll
patint moltíssim penja.
Ho crido a plena veu:
la vostra herba és lletja!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
L’herba del meu poble, suau i rica i verda,
quan els ulls la miren
al cor s’hi fa una esquerda,
mentre guaitant la vostra
els ulls meus vaig perdre.
Això us ho he de dir:
la vostra herba és merda!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
Penso en la meva pàtria i així l’alè se’m para,
abraço la família
i abans de tots la mare.
I ara que estic morint
un crit em surt encara:
l’herba del veí
és mala, lletja i rara!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
L’herba del veí és sempre la més lletja!
Ho dic mentre en un pou
em lliga una corretja,
de la qual el meu coll
patint moltíssim penja.
Ho crido a plena veu:
la vostra herba és lletja!
La vostra herba és lletja,
la vostra herba és rara.
L’herba del veí és mala, lletja i rara.
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
(Música: Ferran Miquel - Lletres: Massimo Tinnirello)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada